viernes, 28 de septiembre de 2012

El gegant


El gegant, quan parla, rugeix. Quan dóna la mà, estreny. Quan trepitja, esclafa. No és de mala fe, només de potència i envergadura. De tota manera, és cert que la inèrcia al voltant convida que el gegant acabi actuant de forma monstruosa. Normalment la seva raresa el margina i és fàcil que la ràbia o la tristesa l´indueixin a l´aïllament. Retirat, contempla un món que discorre alegrement sense ell i incuba el dolor que li causen els menyspreus.
Al cau es cou la fúria, els desitjos de revenja, la incomprensió. El gest es torna sever, la veu cavernosa, les maneres es perden -al cap i a la fi, no hi ha ningú a qui poder molestar-, i el gegant es va transformant en un ogre, un ésser desagradable i esquerp que té tot el que per a molts ha de tenir un monstre.


Només per a gegants, GABI MARTÍNEZ

No hay comentarios:

Publicar un comentario